Aquest és l’espai que hem obert pels vostres poemes, escrits o reflexions de quarentena. Animeu-vos a participar-hi enviant les vostres produccions a avcentre1@gmail.com!

 

  • Mª Pau Illana:

UNA PLANTA PRECIOSA

Una planta preciosa tinc

al pis de radera nostra…

Claror i bon lloc va tenint

i es fa gran, verda i frondosa.

 

Les fulles molt variades,

unes llises, altres rares,

amb unes arrels molt llargues…

COSTELLA d’ADAM li diuen…!!!

 

Trepa molt per les parets

i, ja fa temps, la vaig podar.

Pujava per sostres, portes,… 

S’enfilava molt i massa. 

 

La vaig regalar als veïns

i a la meva perruquera,

que la tinc ben retratada

amb la branca embolicada…!!!

 

A tothom li ha ben crescut.

Jo altre cop la tinc maca. 

Hauré de podar-la de nou,

i, altre cop escampar-la…!!!

La Natàlia la primera

doncs s’ha fixat i l’hi agrada…

BDN, 13-3 20. Mª PAU ILLANA.  (nº 333)

 

EL FÀRMAC ESPERAT
Ja han trobat un fàrmac avui
i és una noticia important:
Aquest matí només llevar-me,
la bona noticia he sentit.

El Dr. Paredes ho ha dit
des de l’Hospital Germans Tries,
que juntament amb els Estats Units,
un antiviral han descobert.
El fàrmac es diu ”Remdesivir”
que millora molt el tractament,
acurta més la malaltia
i la mortalitat redueix…

Amb el temps i seguint treballant,
els hi sortirà també la vacuna
que és la cosa més necessària.
I podrem viure amb tranquil·litat…!!!

Ara ens toca fer bondat plegats,
obeint ordres imposades,
ens agradin, o no, ho farem…
Crec que s’ho han estudiat molt bé.
Però jo em quedaria a casa,
no ve d’una mica el sortir…
I, jo estic molt espantada…!!!
BDN, 30-4-20, Mª PAU ILLANA (nº 347)

 

  • Elias Robles, Buscando en mi inmensidad (2012):

Jo sóc un pescador (2.020).
Jo sóc un pecador que cada dia va a la Mar,
buscant aigües tranquil·les que em permetin pescar,
aquesta varietat de peixos que hi ha en la seva immensitat.

Deixo anar les meves xarxes que ocupen un tros en aquest mar,
en el qual jo espero a aquests centenars de peixos que desitjo capturar.
Aconseguir-ho em posa trist i no ho puc evitar,
doncs si jo a ells no els capturo els meus no menjaran.
Es que guanyés quatre reals i això a mi m’ajudés al fet que
els meus sobrevisquin en la meva selva, la ciutat.
Quantes coses jo donaria per no venir al mar,
a destruir tantes vides amb les meves xarxes de pescar.
Si jo hagués estat peix, en aquest immens mar,
lluitaria de mil formes per no deixar-me atrapar,
utilitzant els mitjans per a xarxes rebentar,
salvant amb ells vides, les dels peixos del Mar.
Un dia, passejant pel passeig marítim de Badalona, estacionades en la sorra de la platja
vaig veure dues velles barcasses de pescar, em vaig asseure en un banc públic proper
i,… això és el que vaig escriure, pensant en el seu amo que possiblement ja no existís,
en observar l’antiguitat d’aquestes.
Dedico aquesta poesia meva a tots els pescadors Catalans i de la resta del Món, a més
de tots els habitants de la Ciutat de Badalona, amants del mar i a les persones que la
vulguin fer seva.
De vegades l’important en la vida d’una persona no és devorar un peix, el que potser
ens ha costat vaig entrar cinc i deu euros, el més important i l’impensable són la
peripècies i les misèries, de vegades de desemparament social i unes altres d’absències
de convivència familiar d’aquestes persones que perquè nosaltres donem gust al nostre
paladar, en la discreció, en la *semi ignorància per part dels quals des d’un despatx,
manen, organitzen i decideixen, han de fer aquests pescadors perquè les seves famílies,
des de la humilitat sobrevisquin dins d’una societat consumista, prepotent i insolidària.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Autor: Elias Robles Ferrero, resident a Catalunya (Badalona) que es sent humilment
orgullós de sentir-se Europeu i genèricament trist de ser ciutadà del nostre planeta
Terra.