Intervenció de l’associació a l’acte de reconeixement a Jordi Monés Pujol-Busquets “Un nom, un món” el 2016:
«Amics, amigues, Jordi, Dolors, bon vespre a tothom.
Quan la Marta i en Jordi des d’Òmnium ens van proposar a l’Associació de participar en la preparació d’aquest acte; quan el Sígfrid des de la Favb ens va animar a ser-hi; les persones que després hi hem treballat sabíem qui era en Jordi Monés, un veí del carrer de la Mercè, el marit de la Mª Teresa Giné, una de les fundadores de l’escola Gitanjali , un home savi diuen, una persona amb la que tenim amistats i coneguts en comú, però no en sabíem gaires coses més.
Ens va agradar la idea de conèixer i ajudar a conèixer una mica més el món d’en Jordí Monés i la feina feta al llarg dels anys per un veí nostre que amb el seu treball al voltant de la història de l’educació s’ha guanyat un reconeixement del que ben segur ens en parlarà en Pere Solà.
En Jordi, el nostre veí, és de Badalona:
hi va néixer l’any 1928 i hi ha viscut sempre, a la Riera, al carrer Enric Borràs, ara al carrer de la Mercè,
hi va créixer, amb aquells primers mestres, després tant enyorats, de l’Escola Catalana, la guerra civil, els anys de l’adolescència en el malson del franquisme
hi va descobrir el gust per la lectura, en la que la literatura en català hi pesava força, i més endavant l’ interès per l’assaig sociopolític.
hi ha treballat molts anys, amb un itinerari professional variat, lligat en bona part als seus estudis d’enginyeria tècnica industrial química, un itinerari que ho és, per una de les etapes més reeixides de la Badalona industrial, al final ja tocada per la crisi, i ho és també per una diversitat de sectors ( bombes hidràuliques, química bàsica, metall, construcció) que majoritàriament avui ja són passat a la ciutat
i ha participat activament, en un moments més que en d’altres, de la vida politicocultural de la ciutat. Aquí voldria fer una pausa i baixar una mica al detall
En Jordi ens diu al llibre “Els meus records” :
“ la veritat és que tot va venir rodat si tenim en compte la situació de la societat franquista. Jo no era cap revolucionar, ni tan sols cap reformista, ni res que s’hi assemblés; simplement era un jove que m’havia interessat per la literatura, que observava el món artístic amb ulls diferents dels oficials i que enyorava els temps de la República de quan era infant.
Ateses les circumstàncies en les quals ens trobàvem tots plegats, no té res d’estrany que acabés adoptant una actitud crítica envers el règim que em va tocar viure, crítica que, en el meu cas , només podia desenvolupar-se en el món cultural, i potser també en l’artístic. Malauradament, ens havia tocat viure en un context en què qualsevol tipus de dissidència era considerada política i, com a tal, perillosa.
i així com els anys 50 són uns anys de descoberta: al Círcol inventariant llibres requisats al final de la guerra per les autoritats franquistes i que havien anat a parar al soterrani de l’entitat, apropant-se a l’univers del teatre, fent noves coneixences, els primers viatges, una llarga convalescència, la incorporació al món del treball,
els anys 60 seran anys de compromís i participació activa en la vida cultural de Badalona ,
- Presidint el CEB, on aprofitant que les activitats més pròpies, muntanyisme, espeleo, ja funcionaven bé, es tractava d’ incorporar en el dia a dia de l’entitat, l’impuls a la cultura catalana amb conferències, cinema, exposicions
- La participació i presidència, al 1963, de la delegació de joventuts musicals a Badalona. Formava part de la junta d’aquell 1963 entre d’altres, en Màrius Diaz, al que uneix amb en Jordi i la Mª Teresa una amistat d’anys i panys i que havíem anunciat que estaria amb nosaltres. Però l’agenda s’ha girat i no ha pogut ser, ens ha demanat amb molta vehemència, amb la seva vehemència, que traslladem públicament al Jordi la felicitació per aquest reconeixement. I tornem a joventuts musicals, l’equip i els projectes eren potents però aviat “la autoridad gubernativa” els va estroncar.
- L’organització, molt reeixida, de l’any Fabra el 1968
En Jordi ha dit de vegades que les iniciatives dels grups de joves que dinamitzaven aquestes entitats són massa desconegudes i poc valorades, avui voldríem contribuir a esmenar en part aquest oblit.
Després els anys 70, Badalona va quedant més al marge i la història de l’educació va ocupant interès i temps fins que als anys 80 passa a esdevenir la principal activitat d’en Jordi.
De tota manera segueix participant i col·laborant puntualment en algunes iniciatives de ciutat (la 1a comissió del nomenclàtor, en el consell assessor de l’IME creat pel 1r ajuntament democràtic, la Festa Nacional dels Països Catalans, la plataforma Pompeu Fabra l’any 2008 …) i aquí el tenim.
Amb aquesta pinzellada, per força petita, he volgut compartir amb vosaltres algunes de les nostres descobertes. Avui coneixem una mica més qui és en Jordi, el nostre veí.
A l’associació , som de plurals, conjuguem verbs i activitats en les persones del plural, creiem que així expressem millor tot allò que és col·lectiu, i al mateix temps ens afirmen.
Perquè us ho dic, preparant aquest acte i la petita exposició que l’acompanya hem conegut millor en Jordi i reconeixem la seva tasca com a historiador de l’educació. I fent-ho ens ha anat venint al cap la importància que les mestres han tingut a la nostra petita història com entitat, des de la Roser Padrós, la Teresa Lleal o la Núria Orriols que tant activament van participar als anys 70 en el naixement de l’associació de veïns del centre, a tantes altres mestres que han, que heu, passat per l’entitat. També va per elles, i segur que al Jordi no li sap greu, el nostre reconeixement avui.
Però especialment per tu Jordi, gràcies, salut i per molts anys!
Badalona, 27 d’octubre de 2016
Saló de Plens de l’Ajuntament de Badalona»
