Vivim en uns temps en què les coses canvien tan de pressa que està rebrotant com mai la veneració per les coses antigues, els vells costums i les tradicions. Només cal veure les aglomeracions que es produeixen per Setmana Santa o per la Feria de Abril per adonar-nos com ens agrada de saber-nos continuadors d’una tradició, de com ens reconforta celebrar el mateix que els nostres pares i avis, de com ens enorgulleix fer “el que s’ha fet tota la vida”.

.
Sens dubte és una bona cosa seguir i mantenir les tradicions, però n’hi ha una que és encara millor: crear-les. Per als badalonins de menys de cinquanta anys, la Festa a Baix a Mar, la sardinada, és una festa “de tota la vida”, una celebració on potser hi van anar per primera vegada amb els pares, després amb la colla d’adolescents, després amb els amics i ara hi porten la mainada. Si algú els explica com va començar la festa, els sonarà a una història antiga, a
facècia d’avis de banc de la Rambla.

.
Com totes les coses que perduren, la Festa a Baix a Mar va néixer de la il·lusió, en aquest cas de la dels entusiastes que van funda l’Associació de Veïns del Centre de Badalona i que, un bon dia, van tenir l’ocurrència de fer una sardinada a la platja. Així va començar, no busqueu grans projectes ni planificacions. Com que eren entusiastes i van encomanar la fal·lera a una colla de veïns, la festa va començar a créixer: cantada d’havaneres, quilos i quilos de
sardines, cremat al final, ressopó per als voluntaris… Fins hi tot es van celebrar tres edicions d’un concurs d’havaneres inèdites.

.

També hi ha hagut alguns fracassos, alguns de menors i per causes alienes, com ara una tempesta o una final de futbol; altres, més dolorosos, com quan, amb motiu de la vint-i-cinquena edició, vam pretendre modificar la festa i ampliar-la a la música mediterrània portant Al Tall i vam tenir mitja entrada.

.
Si la festa perviu és perquè hi ha una associació de veïns que la conserva i, sobretot, perquè hi ha gairebé un centenar de voluntaris que, any rere any, fan les comandes, suquen pa amb tomàquet, piquen all i julivert, munten les graelles, fan el foc, torren les sardines, serveixen les racions, s’ocupen de la megafonia, recullen a les tantes de la nit quan la festa s’acaba… Veure el relleu generacional en els voluntaris és la nostra garantia de futur.

.
Totes les tradicions comencen en un moment o altre i, si preservar-les i cultivar-les és agradable, fundar-les i que tinguin continuïtat, encara ho és més. No ho sabíem ni ho preteníem, però tots els homes i dones que hem fet la Festa a Baix a Mar ara ens podem sentir part de la història de la nostra ciutat. Hi pot haver res de més reconfortant?

.
Associació de Veïns del Centre de Badalona, maig 2018
Jordi Font